Trastorns de la parla, el llenguatge, la veu i la deglució

El nostre equip de logopedes estan a punt per ajudar-te a tu i als teus

Aquests trastorns fan referència a trastorns en la mecànica articulatòria i / o rítmica de la paraula com a unitat de l’expressió verbal. Els que afecten la major part de la població són els següents:

  • Retard simple de la parla: és un desfasament en l’aparició de la parla i en el desenvolupament de l’expressió respecte a l’edat cronològica del nen. Es pot dir que el nen triga a començar a parlar quan als dos anys més o menys no té més de 50 paraules intel·ligibles, o bé perquè a aquesta mateixa edat no produeix enunciats de dues paraules (predomina en nens).
  • Dislàlies: alteracions en l’articulació d’algun o alguns fonemes bé per absència o alteració d’alguns sons concrets de la parla o per la substitució d’aquests per altres, els sons en els quals freqüentment s’observa més dificultat són en el de / r / simple, múltiple i en el de la / s / o / z / (predomina en nens).
  • Trastorns fonològics: dificultat a l’hora de fer un bon ús dels fonemes, ja que en aquest trastorn hi ha dificultats per escollir-los, seleccionar-los i seqüenciar-(predomina en nens).
  • Disfèmies: dificultats en el ritme de la parla, és a dir, el que es coneix col·loquialment com tartamudeig.
  • taquilàlia: afectació de la velocitat de la parla, amb omissió de lletres i síl·labes en parlar.
  • bradilalia : és el quadre l’afectació oposada a l’anterior, la velocitat és excessivament lenta.
  • Disàrtria: difcultat a l’hora d’articular qualsevol fonema a causa d’una lesió en el sistema nerviós (predomina en adults).
  • Mutisme selectiu: és un problema d’inhibició de la parla que sol tenir el seu inici en l’etapa preescolar. El trastorn es caracteritza perquè el nen, tot i tenir la capacitat de la parla conservada, inhibeix selectivament la resposta verbal davant de determinades situacions socials o el restringeix a certes persones “de confiança” del seu entorn familiar, normalment pares i germans. Normalment pares i germans.

Trastorns de la parla

El nostre telèfon d'atenció al pacient és el 937888939

Pots comprovar si el teu cas s’ajusta preliminarment al quadre clínic amb els nostres tests online o reservar una cita.

Si tens problemes de temps, mobilitat o bé ho prefereixes, utilitza els nostres serveis online també disposem de unformulari de contacte.

Trastorns del llenguatge

Aquests trastorns fan referència, a diferència dels anteriors, a tots els aspectes del llenguatge i no només al seu nivell fonològic (sons). Els que afecten la major part de la població són els següents

  • Retard del llenguatge: és un retard en l’aparició o en el desenvolupament de tots els nivells del llenguatge (fonològic, morfosintàctic, semàntic i pragmàtic), que afecta sobretot a l’expressió i, en menor mesura, a la comprensió, sense que això es degui a un trastorn generalitzat del desenvolupament, ni a un dèficit auditiu ni a uns trastorns neurològics. L’accés al llenguatge oral com a forma de comunicació amb l’entorn apareix un any i mig més tard del que és habitual.
  • Dislàlies: alteracions en l’articulació d’algun o alguns fonemes bé per absència o alteració d’alguns sons concrets de la parla o per la substitució d’aquests per altres, els sons en els quals freqüentment s’observa més dificultat són en el de / r / simple, múltiple i en el de la / s / o / z / (predomina en nens).
  • Trastorns fonològics: dificultat a l’hora de fer un bon ús dels fonemes, ja que en aquest trastorn hi ha dificultats per escollir-los, seleccionar-los i seqüenciar-(predomina en nens).
  • Disfèmies: dificultats en el ritme de la parla, és a dir, el que es coneix col·loquialment com tartamudeig.
  • taquilàlia: afectació de la velocitat de la parla, amb omissió de lletres i síl·labes en parlar.
  • bradilalia : és el quadre l’afectació oposada a l’anterior, la velocitat és excessivament lenta.
  • Disàrtria: difcultat a l’hora d’articular qualsevol fonema a causa d’una lesió en el sistema nerviós (predomina en adults).
  • Mutisme selectiu: és un problema d’inhibició de la parla que sol tenir el seu inici en l’etapa preescolar. El trastorn es caracteritza perquè el nen, tot i tenir la capacitat de la parla conservada, inhibeix selectivament la resposta verbal davant de determinades situacions socials o el restringeix a certes persones “de confiança” del seu entorn familiar, normalment pares i germans. Normalment pares i germans.

Trastorns de la deglució

Finalment, parlarem també dels trastorns de la deglució, que abasta també la disciplina de la logopèdia.

A nivell infantil, podem parlar de la teràpia miofuncional, la qual es duu a terme de forma més comuna quan hi ha una delgución atípica. És a dir, quan el nen no porta a terme correctament el procés de deglució ja que la llengua produeix un moviment atípic a adecuado.Normalmente, quan hi ha aquest tipus de deglució, hi ha una interposició lingual interdental a l’hora d’empassar, i de vegades també una succió del llavi inferior. Seguidament, també trobem una deformació de les dents incisives superiors, ja que això ho provoca la pressió que la llengua fa contra aquestes peces dentàries en el procés deglutori, i aquesta deformació rep el nom de mossegada oberta. En aquests tipus de nens també hi ha una col·locació incorrecta de la llengua en un estat de repòs i una respiració completament oral, moltes vegades a causa d’una hipotonia bucolinguofacial (dels òrgans bucals, linguals i facials) .En la població adulta, trobem la disfàgia. Aquesta no és un trastorn sinó un símtoma important que sule donar-se quan hi ha una afectació cerebral: ictus, embòlia, traumatisme cranioencefàlic …. o una malaltia degenerativa. Aquest símtoma fa referència a la dificultat o molèstia al empassar qualsevol tipus d’aliment, sigui sòlid o líquid.

Trastorns de la veu

La veu és el so que es produeix quan l’aire passa des dels pulmons a través de la laringe. A la laringe es troben les cordes vocals, dues bandes musculars que vibren per emetre els sons. Per a la majoria de nosaltres, la veu representa un paper important en la nostra identitat i fonamental en la nostra expressió i comunicació verbal.

  • Disfonia funcional: quan el trastorn vocal és produït per una incoordinació entre diferent dels òrgans que intervenen en la fonació. És a dir, no trobem lesió, però si és mantinguda en el temps, acaba lesionant l’òrgan vocal i passa a ser orgànica per lesió adquirida.
  • Disfonia orgànica: quan el trastorn vocal és produït per una lesió en l’òrgan vocal. Les diferents lesions que solen aparèixer són: nòduls, quisters, pòlips, tumors o edemes entre d’altres

Contacta amb nosaltres!