“És normal que em afecti tant la pèrdua de la feina?”, “Després del divorci, no puc anar a treballar amb normalitat, i fins i tot m’he absentat diversos dies …”, “Des que ens han traslladat de ciutat estic irritable, no dormo bé i he deixat de quedar amb els meus amics ”

Totes les persones ens enfrontem a successos negatius o estressants al llarg de la nostra vida. Una persona que preveu que pot perdre el lloc de treball o quedar-se a desocupació pot, amb alta probabilitat, experimentar símptomes com ara inquietud, ansietat, irritabilitat, tristesa, insomni, pèrdua de gana i disminució de la libido, entre d’altres. No obstant això, algunes persones, davant alguns esdeveniments, no reaccionen de manera adaptativa. En algunes ocasions, aquestes reaccions desadaptades no són ni greus ni duradores, pel que no s’ha d’establir un diagnòstic psicopatològic, però en altres ocasions generen un intens malestar i interfereixen en la vida de la persona.

Els trastorns Adaptatius (TA), es defineixen com una reacció de desajustament (inadaptació) davant un o més esdeveniments estressants. Aquests trastorns tenen una alta prevalença, afectant a un percentatge molt elevat de pacients que acudeixen als centres de salut, i provocant un cost econòmic important, ja que s’associa a un gran percentatge a baixes laborals i disminució del rendiment a la feina. Per definició, els trastorns adaptatius es presenten en resposta a un estressant identificable, com la pèrdua de la feina, el canvi de lloc de treball, les expectatives de quedar a l’atur, el divorci, el diagnòstic de malalties mèdiques, etc.

L’aparició dels símptomes emocionals o comportamentals en resposta a un estressant identificable té lloc dins dels tres mesos següents a la presència d’aquest, i aquests símptomes s’expressen clínicament com un malestar major de l’esperable en resposta a aquesta causa o bé com un deteriorament significatiu de l’activitat social i / o laboral. Un cop ha cessat l’estressant o les seves conseqüències, els símptomes no duren més de sis mesos. Perquè això sigui així i no hi hagi complicacions, s’han de posar en marxa els mecanismes psicològics necessaris per fer front a la situació externa i, fonamentalment, gestionar de manera adequada les emocions a través de mecanismes de defensa adaptatius. Si aquest procés no es realitza de forma adequada es pot complicar i donar lloc a un altre tipus de trastorns més greus, com ara els relacionats amb l’abús de substàncies (alcohol, ansiolítics), major depressió, ansietat, de la son i psicosomàtics, principalment.

Els estressors que poden provocar els TA són molt variats (un de sol o diversos, recurrents o continus, lleus o severs, comuns o extraordinaris, …). Els més freqüents són:

els relatius al grup primari de suport (problemes familiars, de parella, etc.),
problemes en l’ambient social (amb amics, de veïnatge, etc.),
problemes laborals (atur, treball estressant, etc.),
relacionats amb l’ensenyament (problemes a l’escola, amb el professor, amb companys, etc.),
econòmics, etc.

No és possible predir què estressor provocarà un TA i pot ser que un esdeveniment aparentment innocu provoqui el trastorn, mentre que altres intensament traumàtics no impactin l’individu d’una manera significativa. Per poder diagnosticar un TA, els problemes han de causar un impacte important en la persona, provocant una notable interferència i deteriorament (social, personal o laboral) en la seva vida, juntament amb un gran malestar i sofriment personal.

Criteris per al diagnòstic de trastorns adaptatius

Manual Diagnòstic i Estadístic. DSM IV:

L’aparició de símptomes emocionals o comportamentals en resposta a un estressant identificable té lloc dins dels 3 mesos següents a la presència del estressant. B. Aquests símptomes o comportaments s’expressen, clínicament de la manera: (1) malestar més gran del que esperable en resposta al estressant (2) deteriorament significatiu de l’activitat social o laboral (o acadèmica) C. L’alteració relacionada amb l’estrès no compleix els criteris per a un altre trastorn específic de l’Eix i i no constitueix una simple exacerbació d’un trastorn preexistent de l’Eix i o l’Eix II. D. Els símptomes no responen a una reacció de dol. E. Un cop ha cessat l’estressant (o les seves conseqüències), els símptomes no persisteixen més de 6 mesos. Els trastorns adaptatius són codificats segons el subtipus, que es selecciona d’acord amb els símptomes predominants. El estressant específic pot assenyalar-se en l’Eix IV. F43.20 Amb estat d’ànim depressiu F43.28 Amb ansietat F43.22 Mixt, amb ansietat i estat d’ànim depressiu F43.24 Amb trastorn de comportament F43.25 Amb alteració mixta de les emocions i el comportament F43.9 No especificat

tractament:

La intervenció psicològica pot acompanyar-se del tractament farmacològic indicat pel psiquiatre; especial