Qui no ha menjat mai de forma compulsiva en moments d’ansietat?

Quan gestionem situacions tensionals que desborden els nostres recursos psicològics, el malestar emocional resultant que es genera en nosaltres ens pot empènyer a recórrer al menjar, a saciar ràpidament, com a mecanisme ansiolític que aparentment ens torna a un estat de tranquil·litat i satisfacció. No obstant això, es tracta d’un efecte efímer, que ens pot acabar generant problemes físics i psicològics, més enllà dels seus efectes suposadament relaxants.

Encara que el més habitual i sa és menjar a partir de la sensació de fam física -Aquella resultant del desgast calòric i dels nutrients, i que hem de recuperar-, sovint podem arribar a ingerir aliments només per compensar necessitats emocionals.

Aquesta ingesta ansiosa ens conduirà a una sobreingesta alimentària ia un creixent desequilibri nutritiu, així com ens acabarà generant sentiments de culpabilitat que augmentaran el nostre nivell d’ansietat, predisposant-nos a altres episodis de sobreingesta, entrant així en un cercle addictiu, del qual pot ser difícil sortir .

Per descomptat, el fet de menjar ocasionalment alguna cosa que ens agrada molt, com a premi o recompensa emocional per satisfer-nos, no és necessàriament negatiu en si mateix. El problema apareix quan les “ingestes compensatòries” es converteixen en la principal forma d’afrontament del malestar emocional.

Aquest fam emocional òbviament no es pot saciar només amb l’acte de menjar, ja que no té el seu origen en les necessitats nutritives sinó en necessitats emocionals insatisfetes. Per tant, cal aprendre a reconèixer-la quan se’ns presenta, resistint-nos a la ingesta compulsiva i aprenent a utilitzar altres mecanismes reductors d’ansietat.

En aquest sentit, estan indicades pautes condutuales com l’exercici físic, tècniques de relaxació o de mindfulness i, en general tots aquells mecanismes de reestructuració cognitiva que ens ajudin a prendre consciència de la situació del nostre desequilibri emocional del moment.

Aquesta fam emocional la podem reconèixer fàcilment, ja que té elements característics que la identifiquen, com ara:

– Ens fa desitjar determinats aliments que ens reconforten ràpidament, habitualment els sucres i els greixos, que són els que generen una major recompensa cerebral.

– S’activa de manera sobtada i amb urgència, mai de forma progressiva o natural.

– No ens sentirem satisfets ni sadollats per molt que mengem, més aviat ens portarà a experimentar insatisfacció.

– Ens empeny menjar de forma automàtica, de pressa i sense ser conscients del que estem menjant.

– Ens acabarà generant sentiments de culpa, penediment o vergonya.

Des d’aquí animem a tots els nostres lectors a reflexionar sobre els propis hàbits alimentaris, a analitzar fins a quin punt us reconeixeu en les característiques de la fam emocional.

I us recordem que al nostre Gabinet disposem d’un excel·lent servei de nutrició i dietètica, on tenim en compte tots aquests aspectes de naturalesa psicològica, tan importants per a treballar a l’hora de promoure un estil alimentari saludable i adequat.