¿Qui, en alguna ocasió, no s’ha oblidat de què anava a buscar a una altra habitació, no recordava on deixar el cotxe aparcat, no ha aconseguit recordar el nom d’algú que li acaben de presentar, o no troba la paraula justa que vol dir?

Els errors en la memòria d’aquest tipus de caràcter puntual són habituals a qualsevol edat. I a més es poden intensificar per diversos factors: ansietat, cansament, estrès, depressió …

Quan ens hem de preocupar? Si ja som grans podríem estar a l’avantsala d’una demència com la malaltia d’Alzheimer?

Quan afegim la variable edat hem de considerar que en l’envelliment normal ocorre un declivi de la memòria i altres funcions cognitives. Aquest declivi cognitiu associat a l’edat no és global (hi ha funcions que decauen i altres que no), així com no és igual en totes les persones. A més, problemes mèdics habituals en la gent gran, com ara la hipertensió o la diabetis, poden també estar implicats en el rendiment cognitiu de la persona.

Diferenciar quan es tracta d’un oblit “normal” i quan es tracta d’una condició patològica sovint no és una tasca fàcil. A més pot ser difícil diferenciar entre el deteriorament associat a l’edat, el deteriorament cognitiu lleu (que no necessàriament serà el primer pas d’una demència) i un estadi inicial de demència.

Tot i les dificultats exposades, anem a detallar algunes característiques que poden ajudar a valorar si els oblits poden ser preocupants i hem de consultar a un especialista:

– Els oblits interfereixen significativament en l’execució de les nostres activitats diàries de manera satisfactòria i fins i tot posen en perill la nostra integritat.

– S’obliden coses rellevants i normalment pròximes en el temps, com anar a recollir els néts quan és una activitat diària, o no recordar una conversa mantinguda el dia anterior.

– Els oblits són molt freqüents i s’obliden les mateixes coses repetidament.

– Hi ha un canvi significatiu en la capacitat cognitiva actual de la persona comparada a com era uns mesos o anys enrere.

– La persona no és conscient de les seves fallades de memòria o li resta importància. I pel contrari els familiars i amics mostren preocupació per aquests errors. En canvi l’oblit benigne molesta molt a qui el pateix, però no a la seva família, ja que l’entorn li dóna la importància que teniu.

– Si la persona repeteix o pregunta reiteradament coses, i si es desorienta en espais i llocs de recorregut habitual o bé coneguts.

Consultar a un especialista per fer una valoració exhaustiva de les funcions cognitives i la seva repercussió a nivell funcional i emocional ens pot ajudar a evitar inquietuds innecessàries i també per iniciar, si fos necessari, el tractament adequat i ajudar-nos a prendre decisions per enfrontar-se a una possible malaltia. Un primer pas per a aquesta valoració és l’exploració neuropsicològica, on el pacient se sotmet a tests de memòria i també s’avaluen altres funcions cognitives, com poden ser la flexibilitat mental, la capacitat d’inhibició i l’orientació en l’espai.