Heu sentit parlar alguna vegada del mutisme selectiu? Possiblement no, ja que hi ha un percentatge baix de nens que actualment el presentin. En diverses ocasions, nosaltres, com a pares observem al nostre fill en tot moment i pot ser que vegem que no és xerraire i que té dificultat per relacionar-se amb els altres, certes actituds que solem relacionar-les amb ser senzillament una persona introvertida. Encara que de vegades, hem de consultar a certs professionals, perquè pot ser que aquest problema vagi més enllà i estiguem davant d’un cas de mutisme selectiu.

Aquest problema sol detectar generalment a l’escola, entre els tres i els vuit anys, quan els professors detecten que el nostre fill presenta una relació peculiar amb el seu entorn perquè no es comunica. Si presenta un mutisme selectiu, el nen, probablement, estarà patint una por associat a diverses situacions socials, una espècie de fòbia social, que pot durar des d’unes setmanes a alguns anys, de la qual no es coneix la causa, però pot tenir alguna cosa a veure amb un component hereditari, i que aquest problema podrà repercutir negativament en el seu desenvolupament psicològic, social, educatiu o emocional.

Els nens que presenten aquest mutisme, solen ser sensibles, afectuosos, molt intel·ligents o perfeccionistes, i en moltes ocasiones solen parlar bastant amb els seus éssers més propers, sobretot amb nosaltres, els pares. Per tant, aquí veiem alguna cosa desconcertant en la seva comunicació; d’una banda, són persones molt xerraires en entorns familiars però quan es troben en entorns diferents a aquest, rebutgen el fet de comunicar-se i s’aïllen de la societat. Aquest aspecte és la característica més rellevant en el mutisme selectiu.

Així doncs, com a pares ¿que hem de fer quan cert mutisme persite o comença a estar present en la parla del nostre fill? En un primer moment haurem de parlar amb diversos especialistes com els seus professors, un psicòleg i un logopeda. Una bona coordinació entre ells, i un eficaç tractament amb aquests especialistes ajudarà que aquest mutisme acabi desapareixent.

Encara que també nosaltres, els pares, haurem de seguir certes consideracions, per tal d’ajudar el nostre fill a superar aquest problema. Les més importants són les següents:

Hem de atorgar-li la oportunitat de conèixer l’espai, explorar-lo i buscar interessos dins d’aquest, sempre sense deixar de observar-lo en tot moment subtilment.

El nostre fill no de notar que li donem un tracte especial i molt menys manifesatrle molèstia cap a la seva timidesa.
Hem d’adoptar una actitud serena i relaxant.
Hem d’eliminar les pressions i expectatives perquè el nostre fill parli
Hem de donar-li seguretat i ser comprensius amb les seves dificultats
No hem de sobreprotegir
Hem de comunicar-li que pot decidir parlar o no quan vulgui, així el nostre fill tindrà el control i la llibertat de comunicar-se sense sentir-se pressionat

Cal fomentar situacions de comunicació relaxada, on l’objectiu sigui el plaer d’estar junts compartint una activitat didàctica i lúdica.