Disfuncions sexuals

Es diu Disfunció Sexual a tota aquella dificultat que impedeix gaudir a la persona de l’activitat física amb normalitat, en qualsevol de les etapes sexuals següents:

  1. Trastorns del desig sexual: falta de desig sexual i aversió al sexe.
  2. Trastorns de l’excitació sexual: disfunció erèctil (home) i no lubricació vaginal (dona).
  3. Trastorns de la resposta sexual: ejaculació precoç i retardada (home) i anorgàsmia (dona).
  4. Trastorns per dolor: dolor coital (disparèunia) i vaginisme.

Transtorns del desig

sexual

El Desig Sexual Inhibit (DSI), també anomenat falta de desig sexual, desig sexual hipoactiu, frigidesa o falta de libido, consisteix en un baix interès per mantenir relacions sexuals amb la parella, tendint a l’evitació dels contactes sexuals i interferint en la relació conjugal. La persona afectada per un DSI deixa de respondre als estímuls sexuals normals, o bé no ha respost, o fins i tot li generen repulsió.

El desig sexual depèn en gran mesura de l’estimulació d’àrees cerebrals molt concretes, que es poden veure alterades per motius molt diversos, molts d’ells d’origen emocional, generalment una dinàmica en la sexualitat conjugal que empitjora i disminueix el desig sexual. Aquesta disfunció té una prevalença més gran entre la població femenina que la masculina, si bé els últims anys s’ha experimentat un notable increment del DSI masculí, en part a causa del canvi del rol femení dins la societat i també a trastorns cada vegada més freqüents entre els homes com la depressió o l’estrès.

Trastorns de l’excitació sexual

La Disfunció Erèctil (DE) és una de les disfuncions sexuals masculines més freqüents a la consulta. Consisteix en la impossibilitat d’arribar a tenir o de mantenir l’erecció durant la relació sexual, impedint la penetració. L’home amb D’no gaudeix de les relacions de parella, es autoculpabiliza i tendeix a evitar els contactes sexuals, sovint arribant a deprimir-se. Més d’un 80% dels DE són per causa psicògena, les pateixen homes que tenen ereccions matineres espontànies i també ereccions en masturbacions en solitari, i que per tant no tenen cap problema de base orgànica. En aquests casos, l’angoixa i els mecanisme psicofísics associats solen ser els responsables de la inhibició del reflex erèctil.

Trastorns de la resposta sexual

La Ejaculació Precoç (EP) és la disfunció sexual més freqüent en la consulta. Es tracta de la manca de control voluntari de l’ejaculació en les relacions sexuals, que afecta molt negativament a la sexualitat de la parella. Genera gran insatisfacció sexual, evitació dels contactes sexuals, molts remordiments i baixada significativa de l’estat d’ànim. Hi ha diverses causes que expliquen l’EP, però sovint inclou l’aprenentatge i el manteniment d’un patró accelerat de resposta sexual davant de l’estimulació, amb un condicionament molt ràpid del reflex ejaculatori. I és fonamental el component psicològic, en el sentit que la preocupació i temor a l’ocurrència d’episodis d’EP poden generar fàcilment un bloqueig fisiològic de les estructures neuronals responsables de l’emissió del propi reflex.

La Autorgàsmia consisteix en la incapacitat que moltes dones tenen d’arribar a l’orgasme mitjançant les relacions sexuals amb penetració vaginal. En algunes ocasions si arriben a experimentar l’orgasme amb estimulació masturbatòria vaginal, i en altres no. Aquesta disfunció acostuma a generar unes relacions sexuals molt tensionades i frustrants, on sovint la dona acaba resignada a no gaudir de la seva sexualitat, disminuint-se en ocasions la quantitat i qualitat de contactes sexuals amb la parella. És habitual que es demori molt la consulta professional, a causa d’una barreja de vergonya i de remordiments, però la realitat és que en la gran majoria dels casos, es tracta d’un bloqueig d’un reflex cerebral, alimentat per l’ansietat condicionada que es presenta durant les relacions sexuals, i que té tractament efectiu.

Trastorns pel dolor

El Vaginismo es caracteritza per la impossibilitat física de la penetració durant les relacions sexuals, a causa d’un tancament automàtic de les parets vaginals, que no deixa espai per a la introducció del penis erecte. Es tracta, per tant, d’un reflex involuntari de contracció vaginal davant de la penetració. El Vaginismo pot ser total, sent impossible la introducció de cap tipus d’objecte ni d’una exploració ginecològica, o bé selectiva, succeint només enfront de la penetració peniana. De forma semblant a la orgàsmica, sovint es triga molt a buscar ajuda professional, en part per la vergonya, remordiments i temors relacionats amb la sexualitat, deteriorant enormement la pròpia sexualitat i especialment quan hi ha una relació de parella. La dona que pateix vaginisme no és culpable, sinó que sovint pot estar patint temors, fòbies o altres conflictes emocionals, coneguts o no per ella, que mantenen el condicionament del reflex responsable de la musculatura vaginal.

El Dolor coital o Disparèunia consisteix en l’experimentació de dolor vaginal durant la penetració, impossibilitant gaudir en les relacions sexuals i fomentant l’evitació de les mateixes. Aquesta situació acostuma a despertar una elevada temeritat i negativització en relació al coit, i també sentiments de culpa cap a la parella. La causa acostuma a ser la no lubricació vaginal suficient en l’etapa d’excitació sexual prèvia a la penetració, o bé per una resposta muscular de la musculatura vaginal perifèrica durant el coit. La Disparèunia limita molt la freqüència dels contactes sexuals de la dona que la pateix, generalitzant culpabilització i acabant sovint un desgast conjugal de primera magnitud. En realitat es tracta de respostes fisiològiques involuntàries que en moltes ocasions tenen una causa psicològica que es pot tractar i curar.

La Addicció al sexe constitueix actualment un problema de magnitud progressivament creixent. Una addicció sexual s’ha de diferenciar de la persona que té un elevat o molt elevat nivell de desig sexual (libido), i que acostuma a tenir diàriament una activitat sexual plaent, sana i satisfactòria. Contràriament, en la conducta addicta la persona sent una forta ansietat associada a la seva conducta sexual, la qual resulta progressivament menys satisfactòria i acompanyada de sensacions de culpabilitat. L’addicte posa sovint en risc el propi entorn social i laboral per aconseguir tenir relacions sexuals, així com desvia el seu interès sexual fora de l’àmbit de la parella cap a la pornografia i la prostitució, buscant nous estímuls eròtics.

Les Parafilias són un conjunt de comportaments sexuals on la persona experimenta habitualment una excitació sexual per objectes o accions que no són típicament sexuals, i que poden incloure sensacions d’humiliació per les persones implicades en l’acte sexual o també incloure a persones que no consenten la relació sexual. Són parafílies l’exhibicionisme, el fetitxisme, el frotteurismo, la pedofília, el sadisme, el masoquisme, el voyeurisme, la zoofília i la necrofília.

Contacta amb nosaltres!